Davant d’aquests anys de canvis d’evoluci\u00f3 del m\u00f3n laboral i mobilitat residencial, volem dedicar aquest post a la situaci\u00f3 de p\u00e8rdua de poblaci\u00f3 que viuen alguns territoris a Catalunya, en contrast amb d’altres que estan rebent nous habitants. Per fer-ho partirem de la perspectiva que planteja Amics Amigues de la Pagesia, a trav\u00e9s de la qual l’entorn rural i urb\u00e0 s\u00f3n dos mons que conviuen en sincronia, per conformar una mateixa societat, en conviv\u00e8ncia i respecte.<\/p>\n\n\n\n
L’Atles del m\u00f3n rural 2022<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels treballs recents que ens aporten una radiografia m\u00e9s actual i acurada d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s l’Atles del m\u00f3n rural 2022. Despoblament o revitalitzaci\u00f3?<\/a>,<\/em> escrit per Ignasi Aldom\u00e0 Buixad\u00e9 i Josep Ramon M\u00f2dol Rat\u00e9s (Universitat de Lleida), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ramon Morell i Rosell. L’obra ha estat publicada per l’Associaci\u00f3 d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associaci\u00f3 Catalana de Municipis de Catalunya, la Fundaci\u00f3 Transpar\u00e8ncia i Bon Govern Local, i Associaci\u00f3 de Micropobles de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i la Universitat de Lleida. El treball forma part del projecte BCN Smart Rural<\/a>.<\/p>\n\n\n\n La primera dificultat que ens trobem al parlar de ruralitat \u00e9s que no existeix una definici\u00f3 \u00fanica per descriure el concepte que tots tenim en el nostre imaginari col\u00b7lectiu. Cal buscar uns indicadors concrets, per apropar-nos al concepte, a partir de variables de densitat demogr\u00e0fica, magnitud poblacional o estructura administrativa local, municipal i comarcal, a m\u00e9s a m\u00e9s de tenir en compte, tamb\u00e9, les activitats agr\u00e0ries que s\u2019hi desenvolupen, el sector de serveis i el turisme, el treball i l\u2019atur, les infraestructures i equipaments, el territori i el medi, i la governan\u00e7a i poders locals.<\/p>\n\n\n\n A mode de context, a trav\u00e9s de l\u2019Atles del m\u00f3n rural 2022 <\/em>descobrim que Catalunya est\u00e0 formada per un total de 947 municipis: 736 amb menys de 5.000 habitants (que suposen 2\/3 del territori del pa\u00eds i un 10% dels 7.763.362 empadronats a Catalunya), en contrast amb els 211 municipis que tenen m\u00e9s de 5.000 habitants (i que ocupen 1\/3 del territori, i el 90% dels empadronaments restants), amb dades estad\u00edstiques de l\u20191 de gener de 2021. Segons els autors, l\u2019entorn rural cobreix necessitats essencials de tota la poblaci\u00f3 catalana, en producci\u00f3 agr\u00edcola, ramadera i forestal, i demostra la depend\u00e8ncia m\u00fatua entre el camp i la ciutat.<\/p>\n\n\n\n Per territoris, el creixement demogr\u00e0fic comarcal desvetlla una Catalunya dividida en dos \u00e0mbits clarament diferenciats: la part de la costa mediterr\u00e0nia i l’interior. En aquest cas, les comarques que viuen una p\u00e8rdua de poblaci\u00f3 entre el 0,5 i el 2% interanual, durant els anys 2015\u20132020, s\u00f3n la Conca de Barber\u00e0, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Pallars Juss\u00e0 (p\u00e0g. 34).<\/p>\n\n\n\n En contrast, durant el per\u00edode 2020\u20132021 es detecten unes \u00e0rees de coneixement \u201cen els petits municipis de la perif\u00e8ria metropolitana, municipis perif\u00e8rics de l’entorn de Girona i Reus-Tarragona i la franja pirinenca entre la Vall d\u2019Aran-Alta Ribagor\u00e7a i la Garrotxa, a m\u00e9s de determinats municipis de l\u2019Empord\u00e0 i les serralades interiors\u201d, afirmen Ignasi Aldom\u00e0 Buixad\u00e9, Josep Ramon M\u00f2dol Rat\u00e9s i Ramon Morell i Rosell en l\u2019estudi (p\u00e0g. 36).<\/p>\n\n\n\n Futur del m\u00f3n rural i urb\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tot i que caldr\u00e0 esperar els propers anys per veure si es consolida el flux de moviment de persones de nuclis urbans a rurals, motivats per les noves possibilitats laborals vinculades al teletreball, les ofertes de feina provinents sobretot del sector tur\u00edstic, la voluntat de la ciutadania de fer canvis i optar per una vida m\u00e9s saludable, m\u00e9s propera a la natura, i despla\u00e7ar-se a segones resid\u00e8ncies, al mar o a la muntanya, podem confirmar que s\u2019auguren entorns de canvi, positius.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, per a Ignasi Aldom\u00e0 Buixad\u00e9, Josep Ramon M\u00f2dol Rat\u00e9s i Ramon Morell i Rosell s\u2019obren oportunitats en el sector agroalimentari, forestal, per\u00f2 tamb\u00e9 en \u00e0mbits professionals com la generaci\u00f3 d’energia i altres activitats industrials, el desenvolupament de nous comer\u00e7os, restaurants i bars i tamb\u00e9 s\u2019intueixen canvis per als joves i nous pagesos, amb alternatives productives en l\u2019agricultura social i urbana, en concret.<\/p>\n\n\n\n Font consultada: <\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/amicsamigues.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/DIBA-Logo.jpg\"){kind=logo}
<\/figure>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"