{"id":5008,"date":"2023-09-30T09:36:10","date_gmt":"2023-09-30T09:36:10","guid":{"rendered":"https:\/\/amicsamigues.org\/?p=5008"},"modified":"2025-05-20T14:56:00","modified_gmt":"2025-05-20T14:56:00","slug":"felicitat-tomaquet-en-conserva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/felicitat-tomaquet-en-conserva\/","title":{"rendered":"I Certamen Literari (2023) – 2n Premi – La felicitat del tom\u00e0quet en conserva"},"content":{"rendered":"\n

‘La felicitat del tom\u00e0quet en conserva<\/strong>‘, de Margalida Ripoll i Ferrer<\/strong><\/p>\n\n\n\n

2n premi Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia \/ 1a edici\u00f3, primavera 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La gastronomia arrelada al territori es converteix en la font d\u2019inspiraci\u00f3 d\u2019aquesta suggeridora obra de Margalida Ripoll i Ferrer, periodista mallorquina resident a Barcelona, que ha obtingut el segon premi a la primera edici\u00f3 del Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia de microrelats i prosa po\u00e8tica, celebrat el mes d’abril passat.<\/p>\n\n\n\n

Els membres del jurat de l\u2019edici\u00f3 d\u2019enguany \u2014format per Anna Cabeza Gut\u00e9s, Anna Garcia Garay, Josep Sucarrats i Kim Manresa, vinculats al m\u00f3n literari i period\u00edstic\u2014, decidiren concedir el segon premi a aquesta obra \u00abper la capacitat evocadora que aconsegueix a trav\u00e9s d\u2019un pot de conserva en tom\u00e0quet que, m\u00e9s enll\u00e0 del producte, tamb\u00e9 conserva sensacions i records que transporten la Mallorca rural al cor de Barcelona, amb el desconcert que provoca en la protagonista el contrast entre aquests dos mons. Un desconcert que s\u2019accentua amb l’embar\u00e0s de la noia, descrit amb tendresa i cert sentit de l\u2019humor en un relat que tamb\u00e9 \u00e9s un homenatge a les dones del camp, simbolitzades per la padrina que exerceix de matriarca de la fam\u00edlia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Margalida Ripoll i Ferrer reb\u00e9 el segon premi, dotat en 100 euros en met\u00e0l\u00b7lic i una estada en un allotjament d’agroturisme<\/a> a Cantallops (Alt Pened\u00e8s), de les mans de la presidenta de la Fundaci\u00f3 Uni\u00f3 de Pagesos de Catalunya (FUPCAT), Raquel Serrat<\/strong>, en l\u2019acte de lliurament del premi que es va celebrar a la llibreria Abacus de Palma, el 28 de maig, en el mateix acte en el qual es va fer el lliurament tamb\u00e9 del primer premi.<\/p>\n\n\n\n

La fundaci\u00f3 preveu que el Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia, de microrelats i prosa po\u00e8tica, es converteixi en una cita liter\u00e0ria anual, cada primavera.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

‘La felicitat del tom\u00e0quet en conserva<\/strong>‘<\/p>\n\n\n\n

Diuen que quan has de parir fas el niu. Un instint que no saps d’on surt t’empeny a deixar-ho tot preparat per si de cas. Hi ha dones que netegen, n’hi ha d’altres que mouen mobles\u2026 I jo vaig decidir fer tom\u00e0quet en conserva.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el fill que havia de n\u00e9ixer tardaria molt en fer-lo servir, em va semblar del tot imprescindible fer tom\u00e0tiga empotada \u2014en diem aix\u00ed a casa\u2014. A ca la padrina sempre havia estat un b\u00e0sic del rebost i, durant anys, quan anava i venia de Mallorca, els pots plens de tom\u00e0quets pelats viatjaven amb mi des de Campos a Barcelona. Sempre. Abans de fer la bossa ja me’ls trobava damunt la taula preparats.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Quants te n’hi caben?<\/p>\n\n\n\n

Els pots de tom\u00e0quet no venien sols, els acompanyava la sobrassada embolicada amb paper de diari i, si tenia la sort de tornar en vaixell i en cotxe, el festival era considerable: uns talls de porcella rostida, un camaiot congelat \u2014\u00bbhe aprofitat que eres aqu\u00ed i he mort una \u00e0nnera i te n\u2019he posat un tros. Ah, i tamb\u00e9 t’he posat dos enfilolls de tom\u00e0tigues de ramellet, tres o quatre cebes que ens han sortit molt bones i un parell de melons que em van regalar, que si els guardes b\u00e9 te duraran molt de temps\u00bb\u2014.<\/p>\n\n\n\n

Aquell arsenal pantagru\u00e8lic de mallorquinitat no hi cabia a una cuina que no arribava als sis metres quadrats i, a m\u00e9s, com que tot era bon\u00edssim, ens ho menj\u00e0vem r\u00e0pid i la flaire mallorquina durava poc. El que sempre quedava era la tom\u00e0tiga empotada. Igual com havia vist a casa, jo sempre en tenia. Per encabir tots els pots que havia carretejat per mar o per aire, havia arribat a fer lloc a l’armari de la roba i al prestatge de la sala, darrere dels llibres.<\/p>\n\n\n\n

No hi ha millors tom\u00e0quets que els de mitjans de juliol a Mallorca acabats de collir. I mai havia assimilat que la conserva no era tant per donar sortida a un excedent, com per poder tenir tom\u00e0quet tot l’any. A casa se’n feien moltes de tom\u00e0tigues, molt\u00edssimes, i el dia d’empotar la padrina era la reina, i nosaltres, els nets, \u00e9rem els s\u00fabdits que an\u00e0vem corrents amunt i avall pel pati de la casa seguint les seves ordres. Escald\u00e0vem quilos i quilos de tom\u00e0quets per poder-los pelar f\u00e0cilment i els pos\u00e0vem al pot, a vegades una mica tallats. Recordo molt intensament el soroll de les tom\u00e0tigues saltant dins el vidre -blof, blof, blof- quan la padrina feia picar el cul del pot sobre una tovallola a terra perqu\u00e8 tot es col\u00b7loqu\u00e9s i s’aprofit\u00e9s l’espai al m\u00e0xim \u201dha de quedar ben ple, que sin\u00f3 es pot podrir tot\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tot aquest proc\u00e9s jo l’havia oblidat. Anys i m\u00e9s anys de viure a la ciutat havien arraconat aquest record. I, de cop, no s\u00e9 si va ser perqu\u00e8 en el segon embar\u00e0s el niu se sofistica o potser perqu\u00e8 per primer cop tenia una mica de terrassa, se’m va despertar la necessitat imperiosa d’empotar tom\u00e0tiga.<\/p>\n\n\n\n

Barcelona no \u00e9s Campos i tot eren complicacions. Per comen\u00e7ar, els tom\u00e0quets. A ca la padrina no s’havien comprat mai: o eren del nostre hort, o eren del ve\u00ed que ja no sabia qu\u00e8 fer-ne i ens els regalava. Jo, en canvi, els vaig haver de comprar. Vaig buscar un pag\u00e8s ecol\u00f2gic, el m\u00e9s a prop de Barcelona que vaig trobar.<\/p>\n\n\n\n

L’altre handicap eren els pots que la padrina reutilitzava any rere any, i jo tot just en tenia un parell. Vaig buscar solucions urbanes i vaig tirar d’amics avisant que guardessin tots els pots de cigrons, de llenties o del que fos. Ning\u00fa no entenia molt b\u00e9 a qu\u00e8 venia aquesta fal\u00b7lera. Jo, sincerament, tampoc. Nom\u00e9s s\u00e9 que tot i la manca de facilitats que em donava la ciutat per fer coses com aquesta (tampoc tenia olles prou grans per bullir els pots perqu\u00e8 es fes el buit i la conserva s’aguant\u00e9s tot l’any), el dia que amb una panxa prominent em vaig arremangar a la terrassa de casa, vaig escaldar quilos de tom\u00e0quets, els vaig pelar, els vaig posar dins pots de vidre i els vaig guardar, i en cada un dels gestos vaig recuperar hores i dies sencers de la meva infantesa i em vaig connectar amb una vida que ja no recordava, en aquell moment, vaig tenir la sensaci\u00f3 que la felicitat era all\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Foto 1) Pots en conserva, de Merve Sezer. Foto 2) Acte de lliurament del primer i segon Premi – Palma (d\u2019esquerra a dreta): Margalida Ripoll, guardonada amb el 2n premi; Raquel Serrat, presidenta de la Fundaci\u00f3 Uni\u00f3 de Pagesos de Catalunya; Guillem Alemany, guardonat amb el 1r premi. Palma, llibreria Abacus, 28-06-2023.<\/p>\n\n\n\n

Un post produ\u00eft amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

‘La felicitat del tom\u00e0quet en conserva‘, de Margalida Ripoll i Ferrer 2n premi Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia \/ 1a edici\u00f3, primavera 2023 La gastronomia arrelada al territori es converteix en la font d\u2019inspiraci\u00f3 d\u2019aquesta suggeridora obra de Margalida Ripoll i Ferrer, periodista mallorquina resident a Barcelona, que ha obtingut el segon premi […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":5015,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82,79],"class_list":["post-5008","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coneix","tag-agroturisme","tag-gastronomia","has-post-title","has-post-date","has-post-category","has-post-tag","has-post-comment","has-post-author",""],"acf":[],"builder_content":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5008","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5008"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5008\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5996,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5008\/revisions\/5996"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5008"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amicsamigues.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}