Per Marta Civil i Serra, periodista. Per a XMIAA i Fundació Unió de Pagesos de Catalunya.
Fotografia: Ivanna Kykla
Acompanyar els infants a la descoberta de la ruralia és un procés d’aprenentatge, ple de sorpreses, on segurament un dels coneixements més agradables serà aprendre a escoltar el camp i a respectar-lo.
L’experiència en primera persona al conèixer uns agricultors i agricultores que ens ensenyen a cultivar l’horta o uns ramaders i ramaderes que ens obren les portes per fer-nos una visita guiada a una granja d’animals ens permetrà que siguin els mateixos infants els qui, després d’aquestes vivències, puguin respondre d’on venen els aliments que mengem a taula o com tarda a créixer aquell arbre que avui hem vist al bosc.
Per això us proposem un recorregut pel món agrari, ramader i forestal, en companyia, en família, per aprendre plegats d’aquestes experiències. Un bon punt de partida és ensenyar als més menuts a orientar-se amb un mapa, a reconèixer les textures orogràfiques del paisatge i a entendre que la ruralia i el món urbà no són dos mons llunyans, sinó que es complementen. Després, ens endinsarem a descobrir olors de muntanya o el plaer de veure com els arbres fruiters es vesteixen de colors cada primavera, i us suggerirem gaudir d’experiències del portal d’Agroturisme.org, que ens ajudaran a entendre millor els oficis del camp. Per finalitzar aquest viatge us proposarem aprendre a dibuixar com creixen els arbres, seguint la tècnica del dissenyador i filòsof visual italià Bruno Munari (1907-1998). Descobrir el seu secret no ens deixarà indiferents.
De visita a l’horta, a la granja i als arbres fruiters
Tot pot començar al menjador de casa, estenent al damunt de la taula un mapa de Catalunya, on els infants puguin familiaritzar-se amb el paisatge, a entendre el colors i les llegendes i vegin la diferència de distribució de les ciutats i pobles en l’entorn metropolità o en l’àmbit més rural. Aprendre a llegir la llegenda del mapa els ajudarà a poder interpretar millor, en un futur, qualsevol altre mapa i paisatge. També pot ser entretingut jugar a aprendre les capitals de comarca i les vegueries que d’uns anys ençà divideixen el territori. Segur que ens podrem emportar alguna sorpresa i algun infant podrà respondre millor que un adult, perquè les escoles també ajuden a transmetre aquest coneixement!
Ensenyar-los el cicle de la vida al camp els farà prendre consciència de la feina de pagès que hi ha al darrera del cultiu d’una pastanaga, la cria ecològica d’un vedell, els ous frescos d’unes gallines o el dia a dia en un estable, a abans de fer una ruta en cavall. També és interessant apropar-los als diferents oficis i com es viu l’horari de pagès, seguint el cicle de la llum natural diària, que discrepa del ritme més frenètic i tecnològic que es viu a ciutat.
A la primavera, en temps de floració, no us deixeu perdre l’espectacle únic que ens ofereixen els ametllers, cirerers o presseguers florits, quan els camps es transformen en un esclat de pètals i perfums de colors. La Ribera d’Ebre, Aitona (Segrià), Terrades (Alt Empordà) o Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat) són només alguns dels possibles destins. També us proposem aprofitar uns dies de descans per allotjar-vos amb la canalla en algun dels establiments que ofereix el portal d’Agroturisme.org, enmig d’una explotació agrària, o decantar-vos per una activitat d’agroturisme, com pot ser anar a collir olives al camp, i descobrir el procés de premsada, a partir del qual se n’extreu l’oli del nostre camp. L’olor de farigola que haurem notat caminant per la muntanya de La Mola o l’olor de pi, torçat per la tramuntana, en un dels camins de ronda que voregen la Costa Brava, també ens ompliran la memòria de bons records.
Aprendre a dibuixar els arbres
Una última activitat que us proposem és aprendre a dibuixar els arbres amb la tècnica creativa del dissenyador i filòsof visual italià Bruno Munari, tal com recull al seu llibre Drawing a tree (1978). Ell ens recorda que els arbres són organismes vius, i que amb les seves formes ens transmeten, si ens hi fixem bé, el seu propi estat d’ànim: podem trobar arbres descabellats o pensatius, delicats o robustos, contents o enfadats. Reflexionar sobre el seu paper en la construcció de l’ecosistema agrari també ens ajuda a apreciar millor la feina dels professionals forestals.
Per a Bruno Munari tothom pot dibuixar un arbre, només es tracta d’utilitzar una tècnica senzilla. L’arbre comença el seu procés de creixement, constant i progressiu, pel tronc de base que va enfilant-se fins a desdoblar-se en dues branquetes fines. D’aquí, en sorgirà un nou creixement on de cada branca es desdoblarà en dues noves branquetes, i així successivament fins que es vulgui. El mateix Bruno Munari explica, al seu llibre, que una vegada aprenguem aquesta tècnica no ens hem de quedar el secret per nosaltres mateixos, sinó que el veritable poder d’aquest coneixement és compartir-lo, perquè més gent pugui gaudir-ne.
Aquestes paraules també es podrien aplicar en el cas de l’aprenentatge i apropament de l’activitat agrària als infants. Si els adults dediquem temps i paciència a ensenyar als petits aquest coneixement, ells l’amplificaran a poc a poc: primer amb els amics, tot jugant al pati de l’escola, i ja més tard en el seu món d’adult.
Font consultada: Munari, Bruno (1978): Drawing a tree. Mantova (Itàlia): Edizioni Corraini, 8a reimpressió, 2015. ISBN: 978-88-87942-76-7
Un post produït amb la col·laboració de:
