Per Marta Civil i Serra, periodista. Per a XMIAA i Fundació Unió de Pagesos de Catalunya.
Fotografia: Alexander Tencio
El món rural i el món urbà són dos medis amb característiques pròpies, però que es relacionen, interactuen i retroalimenten constantment, amb la voluntat que els seus habitants puguin conviure en sintonia, i desenvolupar-se en plenitud. L’equilibri territorial hauria de ser possible per evitar el despoblament d’algunes zones de Catalunya que avui poden veure perillar el seu futur.
Sabem que una ciutat no pot viure sense una activitat agrària que l’abasteixi de productes de l’horta o de la granja i la doti de massa forestal, que permeti regenerar el seu ecosistema i biodiversitat territorial. D’altra banda, també és sabut que el món rural necessita establir un sistema de producció agroalimentària viable, amb persones consumidores de la ciutat i el camp, que optin per comprar els seus productes agraris, gràcies a un consum conscient.
Avui ens plantegem reflexionar sobre en quin moment el món urbà i rural es desconnecten i com la pandèmia ha ajudat a reconnectar-los, d’una manera fluida, natural, amb noves motivacions de persones que deixen la seva vida urbana per optar pel món rural, encara que no sempre sigui per desenvolupar-hi activitats agràries, ramaderes o forestals.
Equilibri territorial entre els dos mons
La pandèmia de la covid-19 ens ha ajudat a prendre consciència de les necessitats que ens aporta estar més en contacte amb la natura, en benefici del nostre equilibri físic, mental i emocional, i a motivar-nos a incrementar les activitats a l’aire lliure, en zones verdes, tant si vivim al camp com a la ciutat.
Però la pandèmia també ens ha aportat una nova mirada i oportunitat sobre l’organització i productivitat laboral individual i col·lectiva. Ha suposat un punt d’inflexió per descobrir que hi ha feines concretes, com les sanitàries, agràries, ramaderes i forestals, que s’han de fer dia a dia, de manera presencial. En canvi, altres feines més vinculades al sector de serveis es poden dur a terme en línia, mitjançant el teletreball.
Cal recordar, també, que la situació viscuda durant els mesos de confinament va fer que les persones ens replantegéssim l’hàbitat on vivíem i si estava en sintonia amb el que desitjàvem per a la nostra vida de futur. El binomi és clar: si la ciutat ens apropa a tot tipus de feines i serveis, la ruralia ens ofereix més contacte amb la natura, però també ens hauria de poder garantir l’accés a una feina digne i a uns serveis imprescindibles perquè la vida a l’àmbit rural sigui una opció viable, per a tothom.
En aquest sentit, l’economista i historiador Amadeu Gallart considera que el debat sobre la viabilitat de futur al camp no recau en la dicotomia del món rural vers el món urbà, sinó que hauríem de parlar de “territoris amb alta, mitjana o baixa densitat demogràfica” i a partir d’aquí plantejar polítiques específiques per combatre el despoblament i l’atur, i garantir que la gent gran, visqui a la zona que visqui, tingui garantit l’accés a serveis i equipaments de salut, tal com explica al seu article “L’equilibri territorial a Catalunya” (Diari Ara, 10-03-2021).
Iniciatives d’impuls econòmic
A Catalunya, des de la pandèmia, s’han potenciat diverses iniciatives cíviques i socials per impulsar el repoblament d’entorns rurals i micropobles i fomentar que famílies que fins ara vivien a ciutat busquin nous camins a pobles rurals. L’objectiu és acompanyar aquestes propostes amb polítiques actives que permetin convertir l’accés d’habitatge i amb món laboral amb opcions possibles, i que aquestes persones puguin dedicar-se al món agrari o en altres àmbits professionals des de la tranquil·litat de saber que la ruralia també és una opció de vida, de futur.
La creació d’espais de coworking en pobles i l’impuls de la digitalització ha fet que alguns empresaris i treballadors optin per anar a viure a la ruralia i desenvolupar la seva activitat laboral al camp, no sempre vinculada a una feina agrària, ramadera o forestal. Paral·lelament, d’un temps ençà, també veiem créixer iniciatives agràries a l’entorn urbà, com la creació d’horts urbans a escoles i en espais públics de grans ciutats.
Ja hem vist, doncs, que el món rural i el món urbà es necessiten. La gastronomia, el paisatge i els pobles ens uneixin per conviure i relacionar-nos en sintonia. Aquest és segurament el veritable vincle quotidià entre el camp i la ciutat, entre el món rural i el món urbà, entre dues opcions de vida que s’allunyen i, al mateix temps, s’apropen, de manera diària, constant.
Font consultada:
Gallart, Amadeu (2021): “L’equilibri territorial a Catalunya”. Diari Ara, 10-03-2021. Article d’opinió. Secció Pirineus.
Un post produït amb la col·laboració de:
