Per Marta Civil i Serra, periodista.
Fotografia: Ulldecona (Montsià), FXMIP.
El debat sobre el despoblament i la revitalització dels pobles —del món rural en general— ha protagonitzat un canvi substancial els darrers anys, a partir de la pandèmia de la covid-19, quan el món urbà ha anat percebent que viure a ciutat no és garantia d’obtenir feina ni sinònim d’obligatòria presencialitat.
Davant d’aquests anys de canvis d’evolució del món laboral i mobilitat residencial, volem dedicar aquest post a la situació de pèrdua de població que viuen alguns territoris a Catalunya, en contrast amb d’altres que estan rebent nous habitants. Per fer-ho partirem de la perspectiva que planteja Amics Amigues de la Pagesia, a través de la qual l’entorn rural i urbà són dos mons que conviuen en sincronia, per conformar una mateixa societat, en convivència i respecte.
L’Atles del món rural 2022
Un dels treballs recents que ens aporten una radiografia més actual i acurada d’aquesta situació és l’Atles del món rural 2022. Despoblament o revitalització?, escrit per Ignasi Aldomà Buixadé i Josep Ramon Mòdol Ratés (Universitat de Lleida), en col·laboració amb Ramon Morell i Rosell. L’obra ha estat publicada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis de Catalunya, la Fundació Transparència i Bon Govern Local, i Associació de Micropobles de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i la Universitat de Lleida. El treball forma part del projecte BCN Smart Rural.
La primera dificultat que ens trobem al parlar de ruralitat és que no existeix una definició única per descriure el concepte que tots tenim en el nostre imaginari col·lectiu. Cal buscar uns indicadors concrets, per apropar-nos al concepte, a partir de variables de densitat demogràfica, magnitud poblacional o estructura administrativa local, municipal i comarcal, a més a més de tenir en compte, també, les activitats agràries que s’hi desenvolupen, el sector de serveis i el turisme, el treball i l’atur, les infraestructures i equipaments, el territori i el medi, i la governança i poders locals.
A mode de context, a través de l’Atles del món rural 2022 descobrim que Catalunya està formada per un total de 947 municipis: 736 amb menys de 5.000 habitants (que suposen 2/3 del territori del país i un 10% dels 7.763.362 empadronats a Catalunya), en contrast amb els 211 municipis que tenen més de 5.000 habitants (i que ocupen 1/3 del territori, i el 90% dels empadronaments restants), amb dades estadístiques de l’1 de gener de 2021. Segons els autors, l’entorn rural cobreix necessitats essencials de tota la població catalana, en producció agrícola, ramadera i forestal, i demostra la dependència mútua entre el camp i la ciutat.
Per territoris, el creixement demogràfic comarcal desvetlla una Catalunya dividida en dos àmbits clarament diferenciats: la part de la costa mediterrània i l’interior. En aquest cas, les comarques que viuen una pèrdua de població entre el 0,5 i el 2% interanual, durant els anys 2015–2020, són la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Pallars Jussà (pàg. 34).
En contrast, durant el període 2020–2021 es detecten unes àrees de coneixement “en els petits municipis de la perifèria metropolitana, municipis perifèrics de l’entorn de Girona i Reus-Tarragona i la franja pirinenca entre la Vall d’Aran-Alta Ribagorça i la Garrotxa, a més de determinats municipis de l’Empordà i les serralades interiors”, afirmen Ignasi Aldomà Buixadé, Josep Ramon Mòdol Ratés i Ramon Morell i Rosell en l’estudi (pàg. 36).
Futur del món rural i urbà
Tot i que caldrà esperar els propers anys per veure si es consolida el flux de moviment de persones de nuclis urbans a rurals, motivats per les noves possibilitats laborals vinculades al teletreball, les ofertes de feina provinents sobretot del sector turístic, la voluntat de la ciutadania de fer canvis i optar per una vida més saludable, més propera a la natura, i desplaçar-se a segones residències, al mar o a la muntanya, podem confirmar que s’auguren entorns de canvi, positius.
En aquest sentit, per a Ignasi Aldomà Buixadé, Josep Ramon Mòdol Ratés i Ramon Morell i Rosell s’obren oportunitats en el sector agroalimentari, forestal, però també en àmbits professionals com la generació d’energia i altres activitats industrials, el desenvolupament de nous comerços, restaurants i bars i també s’intueixen canvis per als joves i nous pagesos, amb alternatives productives en l’agricultura social i urbana, en concret.
Font consultada:
Aldomà Buixadé, Ignasi; Mòdol Ratés, Josep Ramon (Universitat de Lleida); amb la col·laboració de Morell i Rosell, Ramon (2022): Atles del món rural 2022. Despoblament o revitalització?. Lleida: Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Associació Catalana de Municipis de Catalunya, Fundació i Transparència Bon Govern Local, Associació de Micropobles de Catalunya. 1a edició, febrer de 2022. ISBN: 978-84-946927-9-6.
Un post produït amb la col·laboració de:
