Per Marta Civil i Serra, periodista. Per a XMIAA i Fundació Unió de Pagesos de Catalunya.
Fotografia: Mostafa El Shershaby
La naturalesa sustenta i fa possible la vida dels éssers humans, a través de béns i serveis que denominem ecosistèmics, que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat.
Però una intensificació de l’agricultura, una sobreexplotació de recursos naturals, canvis en els usos del sòl o una urbanització no planificada són algunes de les activitats humanes que amenacen i fan perillar la conservació de la biodiversitat i, en conseqüència, els serveis ecosistèmics de l’activitat agrària, tant necessaris per al desenvolupament humà.
Avui ens centrarem en conèixer, en detall, les tipologies de serveis ecosistèmics i quins beneficis directes i indirectes aporten a la nostra societat. També descobrirem el projecte Cartografia dels Serveis Ecosistèmics de Catalunya, una iniciativa nascuda l’any 2018, amb l’objectiu de definir i delimitar els serveis ecosistèmics que trobem als espais naturals i rurals del territori català.
Tipologia de serveis ecosistèmics
Durant els anys 90 del segle passat, Nacions Unides va impulsar el projecte “Ecosistemes del Mil·lenni”, per determinar la capacitat dels ecosistemes i la seva biodiversitat, en el manteniment del benestar de la humanitat. A partir d’aquesta iniciativa s’han definit, a escala internacional, quatre grans tipus de serveis ecosistèmics: els serveis de suport, els serveis de regulació, els serveis de proveïment i els serveis culturals.
Els serveis ecosistèmics de suport són aquells considerats essencials per a la vida i que la natura ens proporciona per a obtenir un hàbitat adequat on viure i conviure. En aquesta categoria també s’hi inscriuen la diversitat genètica, biològica i ecològica que permeten l’existència dels sers vius, amb la generació de l’oxigen atmosfèric i la conversió en CO2, claus en el nostre procés bioquímic de la respiració.
En segon lloc, trobem els serveis ecosistèmics de regulació, és a dir, aquells que ens permeten viure en equilibri, a través de l’autoregulació de la pròpia natura, com pot ser a través del propi procés d’autodepuració de l’aigua i de l’aire. Aquest tipus de serveis ens ajuden a combatre d’una manera directa el canvi climàtic i també a actuar quan hi ha crisis sobrevingudes, per situacions naturals, sequeres extremes o inundacions. Aquí també hi incloem el procés de pol·linització, que permet la reproducció de les plantes, sobretot gràcies a l’activitat dels insectes i al moviment del vent, o els ramats quan pasturen en boscos per prevenir incendis i millorar la biodiversitat de l’entorn.
A continuació trobem els serveis ecosistèmics de proveïment, a través dels quals la naturalesa ens permet disposar de matèries primeres, úniques, tangibles: aliments agraris, ramaders i pesquers; aigua potable; fibres i materials combustibles, passant per la fusta, el petroli o el gas. També podem obtenir principis actius, molt valorats a l’hora de fabricar medicaments, que permetran combatre malalties i millorar la salut global.
Finalment, entenem per a serveis ecosistèmics culturals el valor immaterial de la naturalesa, que ens ajuda a definir la nostra identitat cultural, a través d’elements intangibles com la inspiració artística i estètica, l’espiritualitat o la contemplació del paisatge de l’entorn. Alguns espais i ecosistemes del territori català, com Montserrat o la muntanya del Pedraforca, es poden convertir en símbols de pertinença, tant pels seus habitants com per als visitants. A més a més, el lleure i el turisme també s’inclouen dins de la categoria de serveis ecosistèmics culturals.
Cartografia de serveis ecosistèmics
La Generalitat de Catalunya va encarregar, l’any 2018, a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la creació de la Cartografia dels serveis ecosistèmics de Catalunya. Aquesta iniciativa partia d’un treball previ desenvolupat per la Diputació de Barcelona, dos anys abans, també amb l’ICTA-UAB i el CRAF, en el marc del Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITxell), i en el qual també hi havien participat la Unió de Pagesos de Catalunya i l’Institut Català d’Ornitologia, entre d’altres institucions.
En concret, la Cartografia dels serveis ecosistèmics de Catalunya, disponible en línia, en accés obert, ha aconseguit definir, identificar i posar en valor els principals serveis ecosistèmics que ofereixen els espais naturals i rurals. Si voleu conèixer més a fons el projecte us convidem a consultar els dotze mapes disponibles, amb informació sobre la biodiversitat singular a Catalunya; la biodiversitat funcional; la biomassa aèria total dels boscos; la biomassa foliar, generada gràcies al poder valuós de les fulles; la connectivitat ecològica; l’aprovisionament de la biomassa; l’aprovisionament d’aliments; l’escolament superficial de l’aigua; l’increment net de biomassa aèria; la qualitat estètica del paisatge; i, finalment, les oportunitats recreatives vinculades, sobretot a activitats de lleure i turisme.
Hem après, doncs, la importància dels serveis ecosistèmics per a la millora de la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat. Però no només és important que hi hagi serveis ecosistèmics, gràcies al cicle de vida de la natura i l’activitat agrària en general, sinó que es tracta que les persones puguem reconèixer aquests serveis ecosistèmics i, en definitiva, els valorem i protegim millor.
Fonts consultades:
Generalitat de Catalunya [En línia]: Cartografia dels serveis ecosistèmics de Catalunya. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya [En línia]: Els serveis ecosistèmics de la natura. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.
Un post produït amb la col·laboració de:
