Per Marta Civil i Serra, periodista.
Fotografia: Conect-e.
El Vallès Oriental ha estat, històricament, un territori i un paisatge en contrast, disseminat per una plana eminentment agrícola i uns nuclis industrials repartits al llarg de les conques del riu Tordera i Besòs. Des de l’horitzó, el Montseny saluda els visitants que travessen el territori, cap a les comarques veïnes del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Maresme, la Selva, Osona i el Moianès.
Avui us proposem aturar-nos a aquesta comarca, tradicionalment de pas, per descobrir-hi gustos autòctons, gràcies a un clima suau i una terra amb propietats minerals úniques. Aquí neixen productes agrícoles d’alt valor nutricional, com l’avellana ecològica de varietat negret o la mongeta del ganxet, i descobrirem la iniciativa del Banc de Llavors. Conèixer aquests secrets és una temptació per fer-hi una visita, tastar la seva gastronomia, i fins i tot quedar-nos-hi a dormir!
L’avellana ecològica
La primera parada que us proposem és a Santa Eulàlia de Ronçana. Marta Margenat pertany a la família de Can Burguès, dedicada als cultius de cereals i avellaners ecològics. “Nosaltres hem optat per un cultiu ecològic, orgànic i biològic, que són tres conceptes que poden semblar diferents però que són sinònims. No utilitzem productes químics de síntesi (hormones, herbicides, plaguicides o fertilitzants), perquè no perjudiquin la pròpia collita ni la fauna de l’entorn”, ens explica al donar-nos la benvinguda. De la poda d’aquests arbres se n’obté biomassa que més tard es farà servir per escalfar la masia pairal del segle XIII i que és un dels allotjaments que trobem a Agroturisme.org. L’estada a la finca permet visites diàries a l’horta i als cultius. La majoria dels avellaners que cultiven són de varietat negret, que produeix un fruit molt preuat per consumir torrat, com a aperitiu o postres, i que podem trobar a l’agrobotiga familiar.
L’entorn convida a fer passejades al camp i a seguir la visita a la comarca deixant-nos sorprendre pels banys termals de Caldes de Montbui; dirigir-nos a Sant Esteve de Palautordera, per conèixer la masia rústica del segle XIV de Can Marc, que també forma part d’Agroturisme.cat. L’oferta d’allotjament es complementa amb un restaurant de cuina de mercat innovadora i una escola d’hípica, on podrem visitar les quadres amb els cavalls i rebre classes d’iniciació, perfeccionament i, fins i tot, competició. Des d’allà podrem endinsar-nos pels paratges dels Cingles de Bertí i el Parc Natural del Montseny; o seguir la ruta cap a la capital de comarca.
L’experiència del Banc de Llavors
A Granollers, us suggerim passejar amb calma per la famosa plaça de la porxada, al casc antic, i endinsar-nos al Museu de les Ciències Naturals que atresora una iniciativa rellevant: el Banc de Llavors del Vallès Oriental. “Es tracta d’un projecte formatiu, científic i divulgatiu, gràcies a la iniciativa de diversos pagesos i institucions, que es proposa catalogar, recuperar i difondre l’agrodiversitat de la comarca, incrementar la presència de varietats tradicionals en el mercat agroalimentari i organitzar tallers oberts a tothom”, explica el director del museu, Antoni Arrizabalaga. El projecte es pot consultar en línia i conserva un total 225 varietats de llavors d’herbes aromàtiques, fruites i verdures, inclosa la mongeta del ganxet.
La mongeta del ganxet, patrimoni immaterial
La mongeta del ganxet és un llegum autòcton arrelat al Vallès (Oriental i Occidental), al Maresme i a la Selva, de forma arronyonada, plana, mitjana i color blanc, amb un extrem acabat en ganxo, que la diferencien de la resta de varietats. El seu gust suau, cremós i persistent l’han convertit en una joia culinària que podem veure créixer al parc agroecològic de Gallecs, la Garriga, les Franqueses i Parets.
Si degustem un plat de mongeta del ganxet en un restaurant de la zona podrem entendre per què aquest llegum tan singular ha entrat a formar de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, una iniciativa coordinada per la Fundació Bosch i Cardellach, amb el suport de la Diputació de Barcelona, entre d’altres institucions.
En aquest context, per deixar testimoni del valor de la mongeta del ganxet com a Patrimoni Cultural Immaterial, s’ha dut a terme el documental Flor i Tavella (2021), dirigit per Josep Alavedra i Rafel Uyà, que podem consultar en línia, en accés obert. A través d’una minuciosa feina de tres anys, podem conèixer el procés artesanal de tècniques de conreu, batuda i tria de la mongeta del ganxet a través de productors locals. També descobrirem que aquest llegum va arribar a través dels indians vinguts de les Amèriques i que fora d’aquesta zona agrícola no produeix. “La terra d’aquí no porta calç i la mongeta no fa pell”, ens desvetlla Isidre Molist (Espai Rural de Gallecs), al documental, a l’explicar-nos que quan s’intenta plantar aquesta llavor en un altre territori de Catalunya o en un altre país no aconsegueix créixer de la mateixa manera ni mantenir el seu gust.
Per a Rafael Uyà, aquest és un dels valors que la fan única. Però més enllà de la mongeta del ganxet, “amb aquest reportatge he après que les decisions que pren un pagès diàriament són tan estratègiques i difícils com les que pren qualsevol executiu d’una empresa o de banca. Segons la decisió que adopta pot perdre o guanyar una collita. Si té un camp sembrat i es gira vent de ponent, sec, sec, el pagès encara que no ho tingui previst haurà de córrer a recol·lectar o segar, perquè la collita no se li assequi i ho perdi tot de cop”.
Així, doncs, sortir de casa per apropar-nos a la realitat agrària del Vallès Oriental ens ajuda a mirar amb nous ulls el proper grapat d’avellanes ecològiques o el plat de mongetes del ganxet que menjarem. Gaudim de la seva bellesa paisatgística, dels gustos autòctons únics que conrea i el valor rural i humà, que ens ofereix. Bona estada!
Establiments d’Agroturisme al Vallès Oriental:
Can Burguès (Santa Eulàlia de Ronçana)
Can Marc (Sant Esteve de Palautordera)
Un post produït amb la col·laboració de:
