Per Marta Civil i Serra, periodista.
El sector primari a Catalunya s’ha convertit, avui, en un pal de paller que sustenta, d’una banda, la producció agrícola, ramadera i forestal; i d’una altra, també assumeix, amb un esforç sovint poc reconegut, la tasca de preservar el nostre paisatge.
Cada matí, mentre la ciutat es desperta a un ritme agitat, la ruralia ja fa hores que treballa, seguint el rellotge de pagès: sense pauses ni dies de descans.
La pagesia, un ofici presencial
Durant la pandèmia de la covid-19, alguns oficis han descobert la possibilitat de treballar en línia, però no és el cas de l’agricultor, ni del ramader ni del forestal. Cada un d’aquests oficis agraris ha de desenvolupar la seva feina d’una manera presencial: cultivar l’horta, alimentar el bestiar, pasturar o munyir són tasques diàries, que no es poden posposar ni relegar.
Al bosc, els arbres esperen que els forestals els podin les branques per fer-los créixer millor; també els professionals que es dediquen a la tala de la fusta participen en el disseny de marges i fan tasques de prevenció, per evitar incendis i desastres naturals.
En paral·lel, les famílies que es dediquen a activitats d’agroturisme preserven el paisatge amb la seva activitat quotidiana i transmeten l’estima per a la vida rural entre els qui els visiten i s’hi desplacen, des de la ciutat.
Un paisatge artesà
Tota aquesta feina conjunta d’agricultors, ramaders i forestals ens permet gaudir d’un paisatge artesà, autòcton, únic. Cultivat amb la paciència diària i l’esforç de qui coneix el cicle de vida de la natura i com cal acompanyar-lo perquè floreixi i es transformi en un ecosistema més viu.
Prendre consciència de la dedicació minuciosa de tots aquests professionals ens ajudaran a valorar millor el nostre paisatge, quan contemplem l’empremta del llaurat que el pagès ha traçat amb tanta cura i que canvia la fesomia del camp segons l’època de l’any. També al descobrir les vinyes despertes quan fan créixer el seu fruit, abans de la verema, o com les oliveres centenàries ens parlen i ens recorden que els paisatges, si els cuidem, perduraran amb el pas temps.
Els catàlegs de paisatge
Però com volem que siguin els nostres paisatges? Per poder respondre a aquesta pregunta, cada societat europea —i Catalunya, també—, ha de definir els seus objectius de qualitat paisatgística, seguint el Conveni europeu del paisatge. Per aquest motiu, fa anys, a Catalunya es va impulsar l’Observatori de Paisatge de Catalunya, un consorci públic-privat que va néixer per assessorar en el disseny de polítiques públiques de preservació del paisatge i ajudar a fomentar la consciència i la divulgació d’aquesta matèria entre la societat en general.
A través de la web de l’Observatori podem conèixer els vuit catàlegs de paisatge que ha elaborat i que corresponen a cada una de unitats amb les quals es divideix Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Penedès, Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, i Terres de Lleida.
Cada catàleg estudia la singularitat de cada paisatge i ens explica què el diferencia del territori veí. A més, ofereix propostes concretes de millora, tant de protecció com d’ordenació, per crear un paisatge en sintonia, preservant cada unitat paisatgística pròpia i, al mateix temps, tenint en compte el paisatge que dibuixen les vuit unitats catalanes, en conjunt.
Un post produït amb la col·laboració de:
