‘M’arrele ací’, de Neus Monllor Rico
1r premi Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia / 2a edició, primavera 2024
Amb la decisió de viure un present conscient que aporti, al mateix temps, futur a la pagesia, la consultora agrosocial Neus Monllor Rico (Castalla, Alcoià) ens presenta aquesta obra que ha estat guardonada amb el 1r premi al II Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia de microrelats i prosa poètica, convocat per la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya, el mes d’abril passat.
Els membres del jurat de l’edició d’enguany —format per la periodista Margalida Ripoll (guanyadora del 2n premi de l’edició 2023), el fotoperiodista Dani Codina, la cantautora i activista cultural Montse Castellà i la filòloga Mercè Mitjavila— decidiren concedir el 1r premi a ‘M’arrele ací’, de Neus Monllor Rico, “per la destresa en l’ús de la prosa poètica, l’originalitat i també per mantenir la varietat dialectal pròpia. Per la contundència del discurs i del missatge. Per l’ús del llenguatge que transmet la desesperació i la ràbia de la protagonista. També per destacar la importància de l’escola com a element vertebrador de la vida d’un poble i per remarcar la seva defensa fent una analogia amb la defensa del camp.”
Neus Monllor Rico rebé el 1r premi, dotat en 300 euros en metàl·lic i una estada a l’allotjament d’agroturisme Cal Gorro a Arnes (Terra Alta), de les mans de la presidenta de la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya, Raquel Serrat, en un acte celebrat el 21 de setembre en aquest establiment ebrenc, que també va comptar amb la presència de Marta Samper i Andreu Sanromà, propietaris de Cal Gorro.
La fundació preveu que el Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia, de microrelats i prosa poètica, es converteixi en una cita literària anual, cada primavera.
‘M’arrele ací‘
L’escola no es toca. Plore i agarre una pedra. No tinc clar si tirar-la i fer dels vidres pols o si guardar-me-la per portar el ritme en alguna altra cançó.
Mire la ribera mentre tinc la certesa de la intuïció. Brolla la font, se sent la bellesa del seu soroll de fons. El dia és clar. La foscor és a un altre lloc.
Tinc la missiva a la mà. La torne a llegir. Entra dintre meu eixe cuc que cou, eixa tempesta que es mou, una traca que no és de festa major. Un silenci. Un si bemoll.
Mire el cel i la terra em parla. Em recorda que la lluita és al camp, com és a l’aula. L’escola no és toca. La saó sap que tot té un temps, un espai, un bri d’arrel gegant.
M’ho dia mon pare. “Filla, els llibres són l’or de la saviesa interior”. Les respostes ballen entre la incertesa i els núvols d’aquesta trista tardor. Les preguntes, millor buscar-les entre els llençols de fulls filats.
I en el beneit mur de pedra mire la porta, senc el pany, també el palmell. Senc eixe caliu d’una altra tardor. Quan les fulles eren lliçó, quan miràvem l’horitzó i res més calia.
Diuen que diuen que ja no hi ha el que esdevingueren. Totes aquelles motxilles que parlaven sense articular veu. Somriure de qui sap que estima. Caliu d’una llar forjada amb tradició, compromís i alegria.
Vaig néixer un dia de neu. Fa moltes tardors que l’espere en aquesta vall, que és molt més que un sender de qui escapa de qui sap on.
Aquí hem sembrat esperança, coneixement, dialèctica, escolta, empatia, curiositat i tantes altres coses. Hem sembrat la llibertat que dona una educació d’arrel ancorada a la vida.
Si jo me’n vaig, ja no queda ni mestra, ni entrepans, ni eixa meravellosa sensació de llar. Si jo ja no tinc un lloc, que serà dels infants? I aquest poble, sota quin batec viurà?
Plore. El riu segueix ballant, el sol escalfa. Jo no pense tornar la clau. De fet, no cal forrellat. Deixarem les portes obertes de bat a bat. L’escola no es toca. Jo no me’n vaig.
Em guarde la pedra, els vidres es queden. Caurà la neu i els infants seguiran sentint aquest espai com el que ells vulguen. Eixa és la clau, saber que sentim. Decidir. Jo decidisc arrelar-me ací.


Foto 1: Artem Zhukov. Foto 2 (d’esquerra a dreta): Neus Monllor Rico, guanyadora 1r premi; Raquel Serrat i Tubau, presidenta Fundació Unió de Pagesos de Catalunya; Marta Samper i Andreu Sanromà, propietaris Cal Gorro. Arnes, Cal Gorro, 21-09-2024.
Un post produït amb la col·laboració de:
