‘Voltors’, de Guillem Alemany i Morell
1r premi Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia / 1a edició, primavera 2023
Quina història s’hi amaga, al darrere d’aquest títol tan impactant?
Si voleu descobrir-ho, endinseu-vos en la lectura d’aquest text del mallorquí Guillem Alemany i Morell (Palma), i que ha obtingut el primer premi a la primera edició del Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia de microrelats i prosa poètica, celebrat el mes d’abril passat.
El jurat de l’edició d’enguany, format per Anna Cabeza Gutés, Anna Garcia Garay, Josep Sucarrats i Kim Manresa, vinculats al món literari i periodístic, decidí concedir el primer premi a aquesta obra “pel seu estil bastit sobre un llenguatge ric i ben construït que s’adiu a la mordacitat del relat i el món urbà en una qüestió tan sensible i actual com el desplegament de les energies renovables, sense caure en un to pamfletari”.
L’obra ha estat guardonada amb 300 euros en metàl·lic i una estada en un allotjament d’agroturisme a Camarles (Baix Ebre), que l’autor va rebre de les mans de la presidenta de la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya (FUPCAT), Raquel Serrat, en l’acte de lliurament del premi que es va celebrar a la llibreria Abacus de Palma, el 28 de maig, en el mateix acte en el qual es va fer el lliurament també del segon premi.
La fundació preveu que el Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia, de microrelats i prosa poètica, es converteixi en una cita literària anual, cada primavera.
‘Voltors‘
Davallaven un temps els voltors afamegats que cercaven una ovella morta si no en trobaven cap als penyals i a les comes. La fitaven d’amunt, s’hi acostaven quan veien el tros erm i se’n tornaven als refugis segurs que s’alcen a la serra. Minvaren molt els voltors, negres com la fosca i el silenci, amb els llums i amb la remor que envaïren les muntanyes. I els pastors no podien deixar cap animal mort amb què pogueren assaciar la gana.
Són uns altres voltors els qui ara fiten les guardes, voltors forans que menen uns cans que fan vera destrossa. Planen damunt els mapes i es posen on els rota. Són els nous amos d’uns masos sense masovers, ni bestiar, ni arbres… Sembren la terra de metalls i de plàstics que neixen i moren entre camins empedrats de cobdícia.
Diuen que són necessaris, que les lleis que vénen de lluny així ho manen i que perquè puguem continuar creixent tothom hi ha de posar un poc de part seva. És on el preu és més baix i si no s’instal·len aquí el negoci no és rendible. Tanmateix la terra no dóna, tanmateix la xilel·la, tanmateix la llengua blava, tanmateix la sequera… I els vells es moren i els joves no volen ser tan esclaus de la feina.
Però no diuen que la pagesia és un món ric en vivències i en contarelles, que l’entorn rural és sa i que hi ha gent que s’hi vol dedicar com feren els seus pares o perquè els atreu viure a prop de la natura. I joves, sí, joves que han de menester una empenta perquè puguin començar i molt sovint el que troben són traves. I se’n guarden prou, de dir que podríem aturar un poc i mirar de créixer d’una altra manera, sense fer tant de mal a la terra que ens dóna agombol, sense trencar amb les arrels que ens lliguen als qui hi han fet feina. No volen sentir que créixer de bon de veres és començar a mirar de no créixer.
Encara fiten la plana els voltors, negres com la fosca i el silenci. S’han refet a poc a poc als cimals i se senten prou forts per endinsar-se als garroverars on pasturen els ramats i on s’amaga la salvatgina. No en tenen prou amb una ovella morta a un clos, reclamen la terra sencera.
Foto 1) Voltors, de José Esteban San José. Foto 2) Acte de lliurament del primer i segon Premi – Palma (d’esquerra a dreta): Margalida Ripoll, guardonada amb el 2n premi; Raquel Serrat, presidenta de la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya; Guillem Alemany, guardonat amb el 1r premi. Palma, Llibreria Abacus, 28-06-2023.
Un post produït amb la col·laboració de:
