‘Carta a l’àvia Carme’, de Martí Cardona i Garcia
2n premi Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia / 2a edició, primavera 2024
Amb una visió de contrast entre la vida rural i la urbana, l’agrobiòleg Martí Cardona i Garcia (Sant Cugat del Vallès) ens presenta aquesta obra que ha estat guardonada amb el 2n premi al II Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia de microrelats i prosa poètica, convocat per la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya, el mes d’abril passat.
Els membres del jurat de l’edició d’enguany —format per la periodista Margalida Ripoll (guanyadora del 2n premi de l’edició 2023), el fotoperiodista Dani Codina, la cantautora i activista cultural Montse Castellà i la filòloga Mercè Mitjavila— decidiren concedir el 2n premi a Carta a l’àvia Carme, de Martí Cardona i Garcia, “per la qualitat literària del text i l’elecció en forma de carta. Per l’originalitat del contingut que pressuposa una destinatària ja desapareguda, però deixa la porta oberta a imaginar que potser encara hi és. Per la temàtica que parla de futur, transmet futur i ho fa amb l’esperança de revertir situacions actuals. I també per l’ús d’elements narratius que permeten imaginar que el poble del qual parla és universal.”
Martí Cardona i Garcia rebé el 2n premi, dotat en 100 euros en metàl·lic i una estada a l’allotjament d’agroturisme Casa Roca a Sant Martí de Barcedana (Pallars Jussà), de les mans de la presidenta de la Fundació Unió de Pagesos de Catalunya, Raquel Serrat, en un acte celebrat el 19 d’octubre en aquest establiment de la demarcació de Lleida, que també va comptar amb la presència de Mònica Tomàs i el seu fill Francesc Roca, propietaris d’aquest establiment, i Clàudia Pla-Narbona León, parella de l’autor. Coincideix que Martí Cardona i Garcia ja havia participat en la primera edició l’any 2023.
La fundació preveu que el Certamen Literari Amics Amigues de la Pagesia, de microrelats i prosa poètica, es converteixi en una cita literària anual, cada primavera.
‘Carta a l’àvia Carme‘
Estimada àvia,
Sembla que amb les pluges d’aquest any la primavera no passarà desapercebuda. Tornen a brotar aquestes flors grogues entre les escletxes del ciment, estic segura que duen una part de tu.
Aquí al Poble hi ha coses que no han canviat, se segueixen succeint com si no haguessis marxat, de la mateixa manera que estic convençuda que ho feien abans de que jo nasqués.
Al cobert del tros del Tiet les orenetes han tornat a ocupar els seus nius i ara, com quan hi anava amb tu, fan piruetes per sobre la bassa i els porros de l’hort s’espiguen allargats per tocar-les. Els presseguers de l’avi es resisteixen a morir-se un any més, aquest hivern han tornat a florir tossuts com ell. Suposo que al cap i a la fi la terra no era tan dolenta com deia.
Ara que s’allarga el dia surto alguns vespres a passejar amb el Guim, tot just aquest any comença a caminar ferm. L’altre dia vam anar fins a la vella bòbila i va collir set roselles i set flors de lli. Sempre que puc li parlo de tu, així que vaig convèncer-lo de premsar-ne una de cada per a l’Àvia Carme, te les deixo a dins del sobre.
Com sempre també et porto novetats. En Joan va decidir quedar-se a viure a Barcelona, ja saps com d’urbanita ha sortit mon germà, així que vam decidir posar la teva antiga casa a lloguer. Al principi va costar trobar algú, i patia al recordar que deies que l’últim que volies era que la casa quedés buida, però ara puc dir-te que la teva casa està en bones mans i més radiant que mai.
Te’n recordes de l’Ousmane? Aquell noi de Mali que anava una mica coix que treballava els estius als presseguers? Algun cop havia treballat per l’avi. Doncs després d’anar i venir durant molts anys finalment s’ha quedat a viure al Poble amb tota la seva família. Ell i la Fatou, la seva dona, cuiden la teva buguenvíl·lia de l’entrada, que segueix creixent cada any amb més força, ara ja s’enfila pel balcó. Fins i tot han recuperat l’hort del pati de darrere, està tan maco com quan el cuidava l’avi en els seus anys bons. Bé, amb la diferència que ara enlloc dels seus pebrots picants hi creixen plantes d’okra.
La seva filla és un parell d’anys més gran que el Guim i me la trobo sovint anant en bicicleta amb els altres nens i nenes. Alguns són els besnets de les teves amigues i altres fills i nets de famílies nouvingudes d’arreu del món. Quan els veig recordo el que deies sobre com de tristos són els pobles sense nens, i t’imagino observant-los somrient des de la cadira de vímet del portal.
L’altre dia a l’Aplec d’Abril hi havia tants plats diferents…! Hi havia gent que enfadada no va voler provar res més a part dels cargols i la botifarra. A mi m’agrada pensar en com s’enriqueix el Poble amb l’arribada de gent nova, en com gràcies a aquestes persones el poble segueix viu, i poder dir amb orgull que aquí és on vull que creixi el Guim.
Estic convençuda que sentiràs el mateix, perquè com deies tu: de terra només n’hi ha una, i tots els pobles en fan un de sol.
Et deixo aquest escrit ben a l’abast perquè te’l llegeixis des d’allà on siguis. La teva neta que t’estima.
3 de Maig de 2031
Foto 1) Cottonbro. Foto 2 (d’esquerra a dreta): Mònica Tomàs, propietària de Casa Roca; Martí Cardona i Garcia, guanyador 2n premi; Raquel Serrat i Tubau, presidenta Fundació Unió de Pagesos de Catalunya. Sant Martí de Barcedana, Casa Roca,19-10-2024.
Un post produït amb la col·laboració de:
