Pagesia-antiga Mons urbà i rural: coneguem-nos millor

Els pagesos i pageses treballen per alimentar la societat i mantenir les seves activitats econòmicament viables, sostenibles en el temps i d’acord amb les normatives alimentàries d’aquest racó d’Europa, les més exigents del món.

A Catalunya, els aliments s’han de produir de forma segura, sostenible i respectant el benestar animal. Per tant, quan sortim a comprar no només omplim la nevera o el rebost; també estem decidint quin país volem per a nosaltres i els nostres fills. Quan ens proveïm amb productes de proximitat, aliments amb noms i cognoms, a preus justos per a tothom, estem posant el nostre granet de sorra per tenir una societat i un territori més equilibrats.

Pensem en com la pagesia de casa nostra ens permet gaudir de fruites i verdures fresques i de temporada, d’un pa amb tomàquet amb un oli increïble, d’una sobretaula amb les millors avellanes del món, d’un bistec de vedella autòctona, d’un entrepà per al teu fill fet amb embotits de casa o d’un vespre assaborint vins que poden competir amb qualsevol celler, anyada o DO del món.

L’envelliment i la falta de relleu generacional són un problema greu per al nostre camp. Només un 9% dels pagesos d’avui tenen menys de 40 anys. La falta de serveis bàsics als pobles i cases aïllades del món rural no ajuda a capgirar aquesta dada.

Ser pagès és una feina i una manera de viure, amb aspectes idíl·lics per a qui valora el temps d’una manera més calmada, respirar aire lliure o veure cels estrellats, però quan toquem de peus a terra, una família pagesa pot haver de plegar perquè la seva activitat no és prou viable, i quan això passa no només es tanca una casa que no obrirà mai més, sinó que es perd molt més: perdem cultura, valors, tradicions, construccions històriques, sobirania alimentària, gestió i equilibri territorial, biodiversitat i paisatge.

Alhora, que el 90% de la població visqui en el 30% del territori, suposa una saturació dels serveis públics, un augment de preu dels habitatges i un urbanisme insostenible.

Tot això demana que la pagesia pugui quedar-se on és, perquè un país ben poblat és una qüestió que ens ateny a tots.

Els pagesos i ramaders són el 2% de la població activa però gestionen el 80% del territori. Els seus camps de cultiu, horts, fruiters, vinyes, oliveres, ametllers, avellaners, boscos, prats i pastures dibuixen el paisatge que gaudim tots quan sortim de ciutat. Segur que tots hi heu pensat algun cop quan mireu per la finestra, mentre aneu amb cotxe, tren, bus o fins i tot avió: quina riquesa visual!

Les tasques a pagès són les que creen el mosaic que hi veiem dibuixat. La gestió dels boscos i la ramaderia extensiva aporten biodiversitat de fauna i flora, mentre regulen el sotabosc i ajuden en la prevenció de grans incendis. Els camps de cultiu de cereals i farratges, sostenibles mediambientalment, són un actiu clau contra el canvi climàtic. L’activitat agrària manté les varietats vegetals i animals autòctones.

Aquestes i d’altres activitats agràries i forestals són pràctiques de responsabilitat social i ambiental, i els pagesos en són conscients i tenen la responsabilitat de custodiar el paisatge per a la resta de la societat.