Per a un bon viatger, hi ha mil i una formes de descobrir una regió. La història, la cultura, l’art, el paisatge, la gent, els costums…, i per suposat, la gastronomia. Aquesta és la nostra proposta d’aquest mes: descobrir el Montsià a través dels seus plats. Acosteu-vos-hi amb calma, seieu davant del mar o al peu d’una muntanya, i assaboriu.
Els sabors de la mar
La gastronomia del Montsià no s’entén sense la mar. A les localitats de Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar molta part de la vida i de l’economia encara giren al voltant de la pesca de riu i de mar. A la desembocadura de l’Ebre, on es barregen aigües dolces i salades, crea un entorn únic per a moltes espècies a qui agrada aquest aiguabarreig.
Què podem degustar a les zones costaneres del Montsià? Comencem per les anguiles, un dels peixos més apreciats i molt abundant als estanys i les aigües dolces del riu Ebre.
Tastem els famosos llagostins, escamarlans i galeres, que tenen un sabor especial fruit de la barreja d’aigua dolça i salada. Els musclos, tot i que són de viver, resulten deliciosos perquè s’alimenten de les aigües riques en nutrients de la zona.
Ens acostem més al mar. Provem el pop roquer, que es troba a sota de les roques properes a la costa, i unes tellerines, delicioses a la paella amb un rajolí d’oli i sal. Si entrem ja a l’aigua salada, trobem llobarros, llenguados i orades.
Entrem a un restaurant i demanem uns llagostins torrats amb sal, un arròs amb galeres, musclos gratinats, anguila amb suc o el tradicional xapadillo, fet amb una anguila oberta i posada a assecar.
L’austeritat de la muntanya
Si ens anem cap a la Sènia, trobarem una cuina ben diferent. Als Ports es conserva una cuina tradicional austera, de muntanya i hort.
La carn és el producte estrella a la zona, on la gastronomia girava al voltant de la matança del porc i s’havien de buscar formes de conservar la carn: adob, escabetx, saons, embotits…
Hi tastem la carn de caça, perdiu, llebre i porc senglar. A l’hivern, escalfem el cos i els ànims amb el típic plat de recapte, que recorda l’escudella de la Catalunya central i l’olla aranesa del nord. Un plat fet a base de brou de carn, fesols, patata i verdura d’hort, xoriç, cansalada viada i botifarra seca, els ingredients del rebost del Montsià de muntanya.
Com a complement, un abundant assortit de bolets que, més enllà dels rovellons, solen ser desconeguts per als més urbanites: rovellons negrals i rojals, bolets de bestiar, cabridets, carlistes, crueldes, morenetes, pebrassos, bateons, múrgoles, i fins i tot les exquisides tòfones.
L’oli mil·lenari
Si ens apropem a Ulldecona i rodalies veurem, com se sol dir a la zona, «un mar d’oliveres». A banda de l’abundant cultiu d’oliveres, hi trobarem oliveres mil·lenàries, l’oli de les quals es comercialitza no tant per les seves qualitats organolèptiques, que no es diferencien d’un altre bon oli de la regió, sinó per contribuir a la seva conservació i pel valor històric.
Aprofitem per emportar-vos a casa una ampolla d’oli amb la denominació DOP Baix Ebre – Montsià, com la morruda, la sevillenca i la farga. Són olis límpids i transparents, saborosos, aromàtics i lleugerament afruitats.
Ja que som a Ulldecona, no podem marxar sense provar els periquillos, uns dolços tous i blancs amb forma de rombe, fets a base d’ou, farina, sucre i matafaluga.
L’arròs omnipresent
El Montsià, com el Baix Ebre, no s’entén sense els arrossars del Delta de l’Ebre. Apropem-nos a l’Amposta i descobrim les varietats amb DO Montsià: gleva, sendra, bomba, montsianell… Totes arròs, però totes diferents.
Com degustar l’arròs del Montsià? Provem-lo amb els productes del riu i de la mar: un arròs amb anguila, o amb llagostins i escamarlans, són simplement deliciosos.
Un altre plat estrella és l’arròs amb ànec. El sabor intens d’aquest darrer marida a la perfecció amb un arròs melós. Tastem també l’arròs amb carxofes quan sigui temporada.
Se us fa la boca aigua? Escapeu-vos un cap de setmana a gaudir del Montsià, i refugieu-vos del fred amb la deliciosa sopa de pescadors de Sant Carles de la Ràpita.